Ahir dilluns tenia classe, però no em vaig despertar pas al nostre búnquer sinó que ho vaig fer en un tren, just abans de baixar-ne, després de passar-hi el vespre i la nit. Tretze hores abans deixava l'andana 5, infestada de rates i tifes sent menjades per les rates, de l'estació de Varanasi i m'enfilava al Poorva Express cap a New Delhi.
En total han estat quatre dies a Varanasi, intentant comprendre la devoció d'aquesta gent pel riu Ganges. Hem estat en una habitació d'una Guest House pagant 750 rúpies per tres nits (menys de 6€/pers per les tres nits) i un terrat magnífic amb vistes al Ganges on fèiem cada vespre la cervesa i el mai de bona nit.
Hem trobat catalans de tot arreu, però, sense cap mena de dubte, en destaquen dos paios molt grans de Banyoles amb qui hem compartit molt bons moments també en companyia d'uns xilens entrenyables i un madrileny perdut una mica fantasma.
Varanasi es fon amb el Ganges. N'hi baixen escales des cada racó, com si a través d'elles es pugués seguir baixant i accedir a un reialme subaquàtic. Però no fa falta submergir-se a les aigües del Ganges per trobar-lo. La seva riba sembla treta d'un país de conte, d'un món de fantasia, on gent de totes les generacions s'hi banyen i hi fan ofrenes i rituals diversos, cadascú a la seva, tots a un ritme diferent, però acompassats pel vaibé de les aigües del Ganges, que també banyen les restes dels cossos cremats al costat del riu d'aquells que, segons l'hinduïsme, han tingut la sort de morir a la ciutat sagrada. Tot plegat és un espectacle de la humanitat que es ve repetint cada dia des de fa milers d'anys i que deixa impressionat a qualsevol que el contempli.
Quatre dies han donat per força i ens ho hem pogut prendre prou amb calma. El monsó ha fet de les seves i ens hem hagut de refugiar en restaurants i tastar a cegues nous plats i tornar a gaudir dels valors segurs que ja coneixem, que poc tenen a veure amb el menjar de regiment que tenim a la universitat.
Ara estem en Waiting List d'un tren que surt demà a la mitjanit cap a Haridwar, d'on tenim previst agafar un bus d'onze hores enfilant les valls de l'Himàlaia amunt, amunt, per poder fer una petita excursioneta a la Vall de les Flors. Si tot va bé i la llista corre i tenim lloc, demà a aquesta hora tornarem a ser dalt del tren preparats per una nova aventura: L'Himàlaia!
En total han estat quatre dies a Varanasi, intentant comprendre la devoció d'aquesta gent pel riu Ganges. Hem estat en una habitació d'una Guest House pagant 750 rúpies per tres nits (menys de 6€/pers per les tres nits) i un terrat magnífic amb vistes al Ganges on fèiem cada vespre la cervesa i el mai de bona nit.
Hem trobat catalans de tot arreu, però, sense cap mena de dubte, en destaquen dos paios molt grans de Banyoles amb qui hem compartit molt bons moments també en companyia d'uns xilens entrenyables i un madrileny perdut una mica fantasma.
Varanasi es fon amb el Ganges. N'hi baixen escales des cada racó, com si a través d'elles es pugués seguir baixant i accedir a un reialme subaquàtic. Però no fa falta submergir-se a les aigües del Ganges per trobar-lo. La seva riba sembla treta d'un país de conte, d'un món de fantasia, on gent de totes les generacions s'hi banyen i hi fan ofrenes i rituals diversos, cadascú a la seva, tots a un ritme diferent, però acompassats pel vaibé de les aigües del Ganges, que també banyen les restes dels cossos cremats al costat del riu d'aquells que, segons l'hinduïsme, han tingut la sort de morir a la ciutat sagrada. Tot plegat és un espectacle de la humanitat que es ve repetint cada dia des de fa milers d'anys i que deixa impressionat a qualsevol que el contempli.
Quatre dies han donat per força i ens ho hem pogut prendre prou amb calma. El monsó ha fet de les seves i ens hem hagut de refugiar en restaurants i tastar a cegues nous plats i tornar a gaudir dels valors segurs que ja coneixem, que poc tenen a veure amb el menjar de regiment que tenim a la universitat.
Ara estem en Waiting List d'un tren que surt demà a la mitjanit cap a Haridwar, d'on tenim previst agafar un bus d'onze hores enfilant les valls de l'Himàlaia amunt, amunt, per poder fer una petita excursioneta a la Vall de les Flors. Si tot va bé i la llista corre i tenim lloc, demà a aquesta hora tornarem a ser dalt del tren preparats per una nova aventura: L'Himàlaia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada